QÜESTIONS...?

                                
ORACLE DE DELFOS,
 PITIA la Sacerdotessa i,
   el Déu Apol.lo
                                

QÜESTIONS...?

Cercaré el per què de
tot plegat
i, el per què del no res.

Quan trobi les respostes
te les lliuraré en trossets
per a que tu recomponguis
els seus significats,
qual si peces fossin
d’un trencaclosques,
qual si poncelles,
rebrollessin a cops
de voler-ne configurar
un llenç unívoc.

Les meves llàgrimes,
tallades com cristalls,
hi són fragments de llum,
espargits al damunt d’aquell
taulell de vitralls trencats,
on les seves espurnes
s’hi descomponien
per a instaurar-ne
devessalls de plugims.

Les nostres mans,
càlides i vigoroses,
donaren vida
als nostres cossos esgarrats,
esculpits en marbre,
per sobre, d’un terregam
parcel·lat,
on tots dos plegats,
sucumbiríem a una vida colpidora i, aleshores,
ja en seríem cisellats
al damunt dels rocams
inexistents.

Perquè el nostre amor,
mai no hi va tenir
origen ni desenllaç,
encara no s’ha engendrat,
potser, sigui en l’espai
que n’hi ha enfora
de les lletanies i, a prop
dels rosaris engalzats
entre codolells què
n'hauríem d'esbrinar.

Marxaré amb les mans
buides,
temptejant amb els dits
les fugisseres ombres
del teu ésser i,
no et trobaré
i, mai les meves preguntes
no en tindran de respostes,
per aquell, que fou el teu
suposat esperit.

Perquè tu només hi vas
ser el reflex d’una criatura que
en cap moment,
no s’hi va fer present...!





Adela Payá i Prats