IMAGINACIONS...

IMAGINACIONS...!

Al bell mig, de totes les coses,
una dona ben ofuscada,
furetejava papallones daurades,
ensumada d’essències d’ales.

Amb xàvegues de fils de cotó
als papallons els empaitava
i, a tots ells, els deslliurava,
menys, als qui eren de colors
esgrogueïts.

Estimava a l’home buit,
un mascle reblert de forats,
que rumiava que tothom
s’hi hostatjava a dintre seu.

A la seva ànima, aquest home,
solcava, de dia i de nit,
amb eines de picapedrer
i, en cada esvoranc, del seu
cervell, un hoste batejava
tot anguniejat

Mentre, ella, papallonejava,
ell, s’hi crivellava;
mentre, ella, entaforava voliaines
ell, s’hi arraconava per a barrinar-se.

Quan un estel fugaç, els dos varen
ataüllar una nit del mes d’Agost,
hi va arribar el moment precís
on junts, van decidir d’abillar-se’n
amb pensaments de fugacitat.

De cop i volta, les seves obsessions
s’hi varen dissipar, excel·lits pels
llampecs, esclafits als airecels.

Abocats a les claraboies dels
firmaments, tots dos plegats,
comencen a capbussar-se’n
sense mirar enrere.

Ara, a les nits, escodrinyen
cadascuna de les estrelles.

Ella, s’estima els astres més afins
als insectes voladors...I, mentre els
contempla somia que voleteja.

Ell, ompli els seus esbaldrecs
a dintre de la seva testerola,
de molts resplendors, fins al punt,
d’imaginar-se’n que refulgeix
a dintre de l’eteri, com un esquerdill.






Adela Payá i Prats