MARUIXA...
Quin goig,
estimada cosina,
el teu somni fet
realitat,
no saps com
m’hagués agradat
que també hagués
segut el meu...
Però l’atzar no
ha volgut
que els nostres
anhels
fossin paral·lels.
He hagut de
conèixer abans
que trobi, el meu
amor de veritat,
molts succedanis
de l’amor,
i, saps què,
....? estimada cosina:
n’estic tan
esgotada de les imitacions,
que ja ni
m’esforço per conèixer ningú.
He perdut les
ànsies, el neguit i,
encara que tu
m’hi diguis:
“ Mai se sap “
he après a
adonar-me’n que
he d’acceptar que
potser,
el meu
company,
no hi visqui a la
Terra...
I, ja no vull
enredar-me’n
amb falses
estimes,
què més bé em
deixen
l’ànima ben
foradada....
Però avui, sóc
molt feliç,
de veure’t amb
aquest somriure
tan ample i, amb
aquests
ulls tentinejant
de moltes
pampallugues....
T’he clissat
fixament al fons
de les teves
conques,
i me n’has fet
sabedora
de la teva joia
i, t’agraeixo
des del fons del
meu cor,
aquest sentiment
teu,
que amb tots
nosaltres
has compartit tan
delicadament...
Gràcies, estimada
cosina,
per aquest jorn
meravellós.....!
Siguis eternament
feliç...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada