SENZILLESA ....

LARISA HANCU
" Bird Singing To The Sun "

SENZILLESA ....!

Uns a altres s’hi fan la gara-gara..!
Què bonic, si, i tant que si,...!
El teu, també....!

Hi fan arreplecs d’afalacs,
inflen globus de vanitats
i, quan te n’adones i, mires al cel ataülles gent immensa,
ben gruixuda,
a punt d’estavellar-se'n.

Ocells transitant
força desorientats,
amb els seus becs punxeguts     
i, ben esmolats, van entropessant
amb tots ells, i de sobte...!


Puff...!

Esclats d’aire i, de golafreries,
tots els humans voladors, contra les xàvegues, reboten
d’un en un, davallen com estels
fugaços amb poemetes fent-los
d’ombrel·les..


Espectacles circenses
per amenitzar una vesprada
engrescadora.

Els pallassos els acompanyen
amb els seus trombons i, panderetes,
mentre els nens riuen,
observant als grans
fent gambirols a sobre de les xarxes.

Aplaudeixen i, riuen a doll,
però els descendits des del cel
a la terra,
no cessen de mussitar-se entre ells
sempre les mateixes paraules:

Què bonic, si, i tant que si,...!
El teu, també....!


Un aucell, sense voler, se n’ha menjat
un grapat de poemaris i, en alleugerir
el seu vol, s'ha sotjat al bell mig
de l’espectacle, al davant de tothom.
Ara mateix, en fa esclafir els seus ous
covats, on des de ben al fons,
hi afloren els mots
què els minyons, han pronunciat.


Riallades a gavadals
de la canalla fent retrunyir
el paviment
amb les seves sabates,
colpejant contra les llambordes.

Un nen ben escardalenc
hi fica el poema d’un
paracaigudista a dintre d’un ou
entreobrint- s'hi,
els demés noiets l'imiten,
tots i cadascun dels poemes
s'introdueixen, entre
les esclofolles.



L’au amb el seu broc
brodador els tanca,
 els hi fa moviments
de maraques, sacsejant-los
i, en esbadellar-se’n,
...de dintre d’ells,
rebrollen criatures alades,
ben menudetes
totes emplomallades,
piulant estrofes que parlen
 dels cels i, dels roquissars,
del Sol i, la Lluna,
dels arbres i, de les flors,
dels estels i, de les pluges,
 de la mar i, de les muntanyes.


Tots ben esbadalits n'han quedat.
bocabadats.....!

Avui els animals alígers
a tots els concurrents, els hi han
demostrat que també ells
en saben de recitar
i, a més a més, ho fan ben
embolcallats de la seva pròpia
música i,
sense cap necessitat
de fer-se entre ells tantes i,
tantes llagoteries
d’anada i, de tornada,
només fruïen de estar-se’n tots
junts i, alhora, entonant belles
melodies de sons i, de lletres.

Als humans els hi han donat avui,
lliçons d’humilitat.





Adela Payá i Prats