CÒSMICS..,

        


1.-FORAT BLANC
2.-FORAT NEGRE
                                       



CÒSMICS...!

Segueixo cercant
els corriols de les lluernes,
els rastrejo a les palpentes
amb petjades callantívoles.

Escodrinyo el viarany
que m’allunyarà
qualsevol dia inconclòs
d’aquest món,
on desesperadament,
hi provo totes les claus
amagadisses, a dintre de les
curculles, per tal de sortir
a prendre l’aire, a celobert.

Hi faig clots a les portelles
del Cosmos i, viatjo a dintre
dels forats negres
per on m’endinso
sense remei, amb succions
d’ones gravitacionals.

Me'n surto a gran velocitat pels forats blancs, escopida per les erupcions volcàniques, ben llumeneres.

En obrir els ulls me n'adono
que semblés que en cap
moment no m’hagués desplaçat
ni una passa d’on estic ajaguda,
tanmateix, els savis em diuen:

I, tant que si...!

Sóc una ànima expandint-se
per un Univers confós i, silenciós,
on tots naveguem al dessota
de les llums i, dels foscams.

Encerclada de tants i tants
enigmes encara per desvetllar
em sedueixen les nits estelades,
on exèrcits d’estels
desfilen per les passarel·les del
zenitals, fent d’acompanyaments
als meus ulls esbalaïts.

On les meves mans s’hi alcen
per a fer-ne com sí agafessin
un estel,
resto tota barrejada
amb esquerdins de llum,
surant en un cel tot emblavit
on uns braços cèlics
m’estrenyen i,
on uns llavis dolços em
mormolen:

“ Què t’hi vols quedar
amb nosaltres...” ?
Somric i els contesto:
Potser si....!





Adela Payá i Prats