AL MEU ENEMIC....!

AL MEU ENEMIC....!


Dius que ho saps,
aleshores, per què no
comences a esclarir
les estances de més i
més llum...?


No pots anar-hi pel món
esperant que totes les flors
et perfumen;
has pensat ja en la 
possibilitat de ser tu, 
el qui doni alguna
cosa ben bonica i,
no pas pensar de sovint
en seguir rebent...?


També pel fet de donar, 
s’hi guanya en honorabilitat;
has cavil·lat que podries 
aprendre a estimar amb 
l’assajo d’anar
regalimant el teu cor 
a poc a poc?


No miris més de trobar-ne 
benefici amb tot allò que
hi vas laborant;
intenta de tant en tant, 
de ser sincer, 
de confiar amb algú,
de no dir-ne tantes
mentides alhora,
per tal d’arravatar fruits
que potser no et pertanyin.



Extreu de dintre teu, al nen
atemorit i, força esporuguit
que hi viu amagadís a dintre
d’artèries i de venes.


Surt ja d’una,...!


El temps no té mides i, quan
te n’adonis hi seràs ben lluny,
en un altre lloc.



Sóc fora de ta casa.
Tot és tan enfosquit...!
Si us plau, 
obri les portalades,
apuja les finestres,
neteja les vidrieres
empolsimades, 
deixa que les
pampallugues 
s’enjogassen
amb els teus ulls i, 
escridassa ben fort 
a la teva ànima que
tan alleujada s’hi troba....!



No té importància que no
hi tinguis estudis,
el que és meritori és anar
superant-se de mica en mica,
arribar als cimalls ben àlgids
amb esperit d’arcàngel i,
fets brodats de decoro...!


Encara hi eres a temps per
soterrar al diabló 
que hi dirigeix la teva vida.
Fes-lo enfora del teu cor i, 
aprèn a ser-ne un home
digne, íntegre, decent,
honest i mesurat.


No calen més 
perversitats...!
Què els guardians
t’acompanyin...!





Adela Payá i Prats
              🌾