DE MIRAR
TANT...
De
mirar tant la lluna
t’has
convertit en un
ésser
mentider.
En
una mesada n’has
canviat
de pensament
quatre
vegades.
La
primera setmana lluïes
de
groc, la segona de blau,
la
tercera de verd i, la quarta
de
roig.
No
t’afavoreix cap color.
La
primera setmana, semblaves
malalt,
la segona, cianòtic,
la
tercera cirròtic i, la quarta
amb
problemes de cor.
N’hauries
de canviar de
cromacitat.
De
mirar tant la lluna
t’has
convertit en un
ésser
mentider.
Prova
d’albirar el Sol
que
diuen què n'és fort
i,
lluent i, mai no enganya
ningú...
No
té el costum de mudar-se
quatre
vegades al mes;
el
podràs sotjar més alleujat
o
més a prop,
segons
les estacions
de
l’any, però a l’hora
de
fulgurar, ho fa de ple i,
amb
tot el seu resplendor.
No
enllumena a quartes
ni
a mitges, ni amagat,
ni
novell;
ho
fa de tot goig i, a pler.
Adela
Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada