COMIATS ATZURATS...!
En un jorn plujós i humit
em vaig acomiadar de tu.
A penes no deies res,
tan encalmada semblaves.
Malgrat que a la nit anterior
t’hi vas passar tostemps
bramulant, sense preàmbuls;
et deia:
què et succeeix, bonica...?
La lluna amb només
un trosset de fosc, et feia companyia i, tu a d’ella,
volies arrosar-la
d’escumes nívies.
Em vaig endormiscar
bransolejada als teus braços
argentats i, molt al fons
del meu cor, podia sentir-ne
els teus laments.
En descloure els ulls,
a la matinada,
abans d’agafar el bus,
me n’he apressat
per a dir-te adéu
Si tu sabessis quan
t’estimo i, el que tu
hi representes per mi.
T’he acaronat els teus
tirabuixons emblavits
amb llaçades albines,
i, de sobte, una onada
misteriosa me n’ha esculpit
una besada de gesmil.
Adela Payá i Prats
👄
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada