ELS QUI MIREN I, RES NO EN FAN...!

  PINTOR: JACOB DUNCAN




                                                


ELS QUI MIREN I, RES
NO EN FAN...!



Vindran, les paraules tendrívoles,
d’aquells éssers llargament
silenciats,
que sense voler-ho, han hagut
d’observar el turment dels humans.


D’anar-hi ataüllant com sofreixen
els seus germans,
també s’assoleix un patiment
que no es guareix.


Un món capgirat de l’inrevés
on cap ni un, no l’haguérem
escollit.


Ens han instaurat com
gerros de flors
al bell mig del planeta,
sense memòria,
amb els caps buits i,
els cors oprimits,
i, amb unes cordes vocals
esgargamellades.


Veient com gegants enormes,
ens llancen pedres i,
ens denigren com a cucs,
però com tot ens ho han
esborrallat no entenem
el per què de cap cosa.


I, plorem i, supliquem i,
ens arravaten els nens,
ens els droguen i,
ens els sedueixen
amb caramels de coloraines i,
malgrat tot el que vivim,
ens diuen que callem.


Jo ja no vull callar...!


Estic molt esfereïda
d’entrellucar
corrupció per tot arreu,
de veure com tot ho
llancen a perdre:
l’aigua, la terra, l’aire,
 la Natura, la canalla.


Però què voleu...?


Aneu-se’n a bramar la tonyina,
deixeu-nos viure en pau
i, en harmonia...!


Si no us agrada el que n’hi ha,
inventeu un món per a vosaltres.

Bestioles sense esperits, volent àdhuc extreure’ns les nostres consciències i, .....els bons, hi miren i, res no els deixen fer...!


També vosaltres hauríeu de
rebel.lar-vos...!


Fins la mort empastifats de
merderoles amb celebracions de ritus sinistres, encerclats de més i, més fem, on vés a saber si una vegada morts, també n’haurem d’embrancar-nos per un munt
de paranys.


És terriblement fastigós...!






Adela Payá i Prats
             🤔