HOMES DE PLÀSTIC...

HOMES DE PLÀSTIC...!



N’hi ha una mena d’espant
pels éssers que passen el
temps fent-ne exaltacions
d’ells mateixos i, a tothora.


Què en sentir-se avorrits
canvien de mirall a cada
estoneta, per tal de trobar-hi
aquell, on s’hi reflecteixin 
millor.


N’hi ha un fàstic abissal
pels mascles primitius, que
n’han decidit en grups,
humiliar un munt de mullers.


I, fins i tot, els tribunals de
justícia els absolen del delicte
per violació....Sembli ser,
que cap home no ha après a
dignificar les dones.


N’hi ha una desídia creixent
a cada jorn, per malviure
en un món de troglodites, 
on les porres i, els manubris acampen per tot arreu.



Amb màgia blanquinosa, 
n’he fet conjurs per capitombar 
els paradigmes.dels éssers foscos, que tan subtilment, 
n’han establert en aquesta Terra.




N’estic fastiguejada de viure envoltada.de caníbals i, d’ens perversos, als quals els creixen tentacles que s’allargassen
al so de les seves lascívies.



Quina angúnia que sento d’estar-me’n amb un lloc,
on alguns s’hi dediquen
a omplir-lo de calamitats i, de tragèdies i, malgrat tot això, 
ho hem de patir.








Adela Payá i Prats
              😞