MISSIVES...

MISSIVES...!


Pas lliure a tothom..
Obriu les portes.
Cartells repetitius
tantes vegades
com calgui...
Que cap ni un,
no se n’oblidi
de l’escriptor alternatiu
a les injuries.



Pas barrat a la bruixa 
d’orient, potser hi dugui 
maleficis i, gavadals de malastrugances..!



No la deixeu entrar...!


Què a aquesta no se la
pot controlar-hi
ni amb paraules
ni amb conjurs.

Hi ve de ben lluny
i, vés a saber quina 
cosa és la que vol.

Vassalls ben ensinistrats
per fer-ne lluïments
dels mots esquerdats,
on les metàfores i,
les antítesis, hi juguen
tostemps per fer-ne
amagatalls dels encerts.


Un genet en caure
del seu cavall,
en menja de pedres,
què en esclafir-se’n,
despleguen missatges 
de dintre d’elles.
En ajuntar cadascuna
de les missives s’hi pot
extreure un comunicat:


“Ja hi duc milers d’anys
amb aquests mots
clausurats al fons
del meu cor;
qui hi hagi trencat
el còdol hi serà el
receptor del
que ací es recalca.


En rebutjar a la fada
de terres estrangeres,
es demoraran els 
teus delers, fins al punt 
de que s’hi faran 
evidents per a uns altres,
doncs, no pas per a tu...”


Ara amb corcell ferit i,
muntura trencada,
el cavalcador en fa
esborralls  de les 
hipèrboles
i, de les metonímies.

Tornarà a rescriure
els versets empolsegats
de minuets i,
altrament els polirà
d’autenticitats.



Despengueu els cartells
de les murades,
arranqueu les dites
vanitoses
i, a la fetillera
deixeu-la passar i,
què ens esmenti el que li
sembli més beneficiós
 per a tothom.







Adela Payá i Prats
             ❇