LLOCS D’INFANTESA...

IMATGE: Adela Payá i Prats



                                


LLOCS D’INFANTESA...!




Aleshores, gaudíem de tot,
vivíem jugant,
sense fer-nos preguntes,
rumiaven que tothom 
n’era feliç,
com tanmateix, ho érem
cadascun dels nens de la
contornada.



Doncs, a mesura que creixíem
i, anàvem tenint consciència
de les coses, els somriures,
van anar canviant 
de positura i, els nostres rostres 
es refeien de les seves 
pujades i, davallades.



Llegíem llibres què ens parlaven
de les discòrdies entre els homes, d’un munt de guerres al llarg de la història i, d’altres assumptes que essent infants, 
no cavil·laven ni que existissin.


On érem...?


Quin món n’era aquest,
on la compassió no existia, 
on posar-se’n al lloc de l’altre, n’era impensable,
on les enveges i, les cobdícies
se n’havien ensenyorit de tot.



Cap ni un, no eren capaços
d’expressar ni una engruna
de tendresa....L’Ego, se n’havia instaurat amb una mena d’imposició.



Retorno al meu lloc d’infantesa per a fer-ne, per uns instants, esborralls  de les crueltats.




Al cercle màgic dels conjurs
lletosos, n’he dibuixat un ànec que simbolitza el mediador entre el cel i, l’aigua, com també la immortalitat a la tradició hebrea.




A les alçades, els guardians
cèlics vigilen i, a la murada
d’un banc de pedra, 
n’he gravat el nostre planeta, sense lluna ni Sol.
Ben a soles s’està i,
llueix de roig...seguint una el·lipsi esgrogueïda.




M’agrada imbuir-me al lloc
de les abstraccions i, mentre
faig elucubracions,
aconsegueixo què la meva
ànima es buidi fins a tocar l’eteri.







Adela Payá i Prats
               💗