ENMIG DE LES FLORS...
Es mira les flors
amb molt
de candor...!
Ulls groguets
s’acoloreixen
de sobte, en
embadalir-se
amb les petites
fades, avui,
abillades de
pallús.
Xicoteta, juga
amb les petalines
empal·lidides,
les fa ballar
i, rodolar entre les
seves
dues mans.
Canta cançonetes
a les floretes;
amb el seu
vocabulari ben
particular, els
hi pronuncia
paraules que
ningú no compren.
Ales de
papallones flavescents,
volen al vent,
acaronades pel
palpís d’uns
ditets ben menuts.
Xicoteta riu de
joia, en sentir-se
acompanyada, ara,
per les gusarapes
alades,
i, tot el seu
rostre esquitxat
de punts
esgrogueïts, fa que sembli
també una
poncella recent brollada.
Es mira les flors
amb molt
de deler...!
Es distrau només pel
fet
d’entrellucar-les,
i cadascuna
de les corol.les
florals, hi són
jaspiades amb la
llum del
seu
llambregar....
Aleshores, potser, hi
creixeran
més de pressa,
amb el record
d’una nena
que tan dolçament
a totes
elles, les va
anar amanyagant
una rere l'altra.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada