ALS NENS SIRIANS...

NENS REFUGIATS



                            

ALS NENS SIRIANS...!


Plou a dins del meu cor
amb degotalls grossos,
en sotjar nens ensangonats
jaguts al terra, tots embolicats
amb llençols estripats.


Brusqueja al fons de la meva
ànima, en entreveure tantes
indiferències, tants raonaments
sense fonaments, per mostrar-ne un munt de frivolitats.


Cauen gotes violàcies des 
d’un cel fet de macramé;
eteri de nusos, capaços d’enxampar
cossets menudets,
manetes d’ivori,
ditets de nacre,
llavis de porcellana.


Arroseu a la Terra de flors
i més flors;
beneir-la amb exaltacions
de vida;
què els nostres infants
en  puguin gaudir per sempre
de l’harmonia,
de la calidesa,
dels jocs,
de la màgia.


No més fèretres blancs
desfilant al davant de tothom;
prou de tragèdies que haguessin 
pogut evitar-se'n;
ja està bé d’instaurar guerres 
que.només serveixen per
a omplir les butxaques d'uns quants.


Els meus nens estimats,
què els guardians dels airecels,
us acullin amb mans emplenades
de nards.



Què us facin viure el que ací
us han negat amb tanta futilesa.
Què sigueu estimats amb l’amor
més immens que us han arravatat,
a canvi d’augmentar la seva cobdícia.


El meu cos goteja per dintre
i, per fora....Diluvis espirituals,
llàgrimes ancorades al fons 
de les caixes cendrejades.





Adela Payá i Prats
             😢