 |
|
Medusa: Caravel·la Portuguesa
|
 |
|
Medusa: Ortiga de Mar
|
MEDUSES...
Cinc dits de
meduses caravel·les
Portugueses, en
una mà
i, en l’altra,
cinc dits de meduses
d’ortigues de
mar.
M’enredes al teu
cos translúcid
i, emplenada d’esperonades,
em converteixo en
bestiola
salvatgina.
Seran les
fiblades, o aquest
sentir-me’n tota
esgarrapada
de tentacles, que
s’hi difuminen
entre els
onatges.
Aquest ball
enfollit em té
corpresa i, en
arribar a vora
de mar, com un
bòlid punxerut,
emprendré el meu
destí.
A tothom
escridassaré què
al pèlag han
colgat éssers
transparents,
força perillosos.
Tal vegada volen
espantar-nos-en.
Mostraré les
meves burxades
com signe de
veracitat,
quan em comenten
que he de
mullar-me-les en
aigua salabrosa.
No nedeu mig
encegats,
abans heu de
posar-vos les
ulleres marineres
i, anar mirant
de mica en mica.
Una medusa amb
forma humana
riu que riu, en
brodar pells
d’agullonades i,
amb besades
lascives t’ompli
el cos d’espícules
feridores.
Cinc dits de
meduses caravel·les
Portugueses, en
una mà
i, en l’altra,
cinc dits de meduses
d’ortigues de mar.
El malfactor s’ha
empavesat de
rosaris de
fiblons i, va repartint
dolences al bell
mig de l’oceà.
Allargassa els
seus apèndixs ben de pressa.
Ara, de dintre de
la seva panxa
en treu borses i
més borses de
criatures com
ell...Fugiu,...! avui les aigües
estan infestades
de llàgrimes de mar.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada