UN JORN DE PLUJA AL HANAMI...!

   IMATGE: FRANC GUINART I PALET     

                                       
                            

UN JORN DE PLUJA

AL HANAMI...!

Plovia torrencialment;

alguns arbrissons s’hi van

doblegar i, <papa arbre>,

ja una mica gran, estossegant

sense esma, pensava que

aquell jorn hi seria l’últim

de la seva existència.

Tenia molt de fred i, tremolava

de seguit, ....Les seves fulles

més tendres, com dits menovells,

trontollaven al desemparament

de les borrufades i, uns nois sentint

llàstima de l’arbust el van

abrigallar.

Teixits de molts colors li van

acoblar al seu tronc esponerós;

amb tonalitats ben refulgents

se’l podia entrellucar des de

ben lluny. Un fulard de llana

l’envoltava el seu ample coll.

Ara els nens, agafats de les

mans i, aixoplugats a dintre

dels seus anoracs amb caputxa

cobrint-los els caps,

li canten dolces cançons.

Misteri o màgia, la canalla ha

deturat la pluja...!

Els poetes han sortit a fora i,

al dessota dels cirerers xopats,

n'han declamat lliurement

els seus poemes virolats.

A un, dels seus poetes, acotxat

entre llàgrimes de petalines,

se li difuminava el rostre

de tant en tant;

lluïa amb un caire d’àngel

d’alabastre, i en començar

a recitar amb veu altívola,

tothom es girava i regirava

per veure d’on sortien aquells

sorolls tan melodiosos.

<Papa arbre> l’havia invisibilitzat

entre els estols de les florades,

i, amb un pacte segellat per tots

dos plegats, s’hi van fer amics

per sempre més...!

Adela Payá i Prats