PETJADES VERSIFICADES...

SENDERISME    

                            

PETJADES

VERSIFICADES...

( 07/04/ 2018 )

Demà hi aniré a la serra;

aquesta nit, l’aigua de pluja,

n’haurà deixat la terra

humitejada, i ben xopa,

per a poder olorar-la a la

matinada amb molt de goig.

M’enduré el mòbil, amic, ...!

Quan andarejo a soles per les

muntanyes, sempre el duc,

per si de cas, entropessara

amb alguna que altra feristela.

Xiruques ben cordades,

anorac impermeable,

un bon barret de llana

a sobre del cap, ulleres de sol,

el traster de la música;

unes mandarines per menjar-ne

alguna cosa i, una ampolla

d’aigua verge de la serra,

sense additius ni fluor.

També porto una llanterna,

per sí he d’entrar-hi

a alguna cova, on viuen 

els dracs blancs.

Per suposat la motxilla,

arreplegadora de tantes

andròmines.

Pensaré amb els teus poemes

mentre ronsejo entre els senderols;

ja m’agradaria ser-hi amb tots

vosaltres,...Però de vegades, li’n

pregunto a la meva companya:

la soledat,

i, ella, em diu que no en té

massa ganes de viatjar,

no la puc treure del seu

encabotament..

N’és tan tossuda...!

A cel obert o a cel encobert,

( frase teva, d’aquest vespre )

els poemes vostres no podran

enfugir-se’n;

de tota manera, els versets

hi seran enfilats amb

èlitres de llavis sibilants,

esbargint-se’n com ocells,

emprenent el seu primer vol.

Mentre hi faci petjades a sobre

del terregam, dibuixaré la forma

de les meves sabates,

on al mateix temps,

tu pinzellaràs els espais de

quartets florits.

Caminaré, muntaré roques

i vessants;

els esbarzers voldran arrapar-se

a la meva pell;

les argelagues m’encisaran;

els peus de tant en tant

s’esllavissaran pels rocams,

malgrat això, les ventades em

duran dolces estrofes

rimades amb la cadència 

dels meus sospiralls.

M’asseuré a sobre d’un roquissar

i, amb assossec deixaré arribar

una rere l’altra, totes i, cadascuna

de les corrandes...!

Tinguis per segur que cadascuna

d’elles, hi sabrà el viaró a resseguir.

Les abraçaré amb tota la meva 

ànima, les acoloriré de siluetes visuals, 

de veus cantívoles i, fins i tot, 

ballarem al voltant de les arbredes 

amb bufits albins.

Adela Payá i Prats