SAKURA...
Hi serem al
Hanami
on recitarem versos
al dessota dels
cirerers.
Ens embadalirem
amb
les seves flors
què els
japonesos
anomenen:
Sakura.
A cada fulla de
l’arbre
inscriuré un
poemeta
ben curt i, en
cada petalina
encalcinada, els
nostres
noms ben junyits
els gravaré amb
esquitxos
de carmins.
Amb el vent del
garbinet
s’enlairarem per
tot arreu
i, amb pluges de
corol.les
tenyirem d’albí
els espais
on tothom
s’esplaiarà
de bon grat.
Als nostres
confinats els
alliberarem en
pronunciar
paraules de neví,
i en una
ziga-zaga de
cordills entrellaçats
tots els barrots
trencarem
una i, altra
vegada.
Hi sóc al Hanami,
fent conjurs
de bruixes eixalbades.
Encara que romancejo
al teu
costat,
tu no em
sotjaràs, però sentiré
totes les teves
estrofes i,
me n’alegraré per
tu, apreciat
i, benvolgut amic...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada