FLORS A LA BALCONADA...

FLORS A LA BALCONADA...!


M’agrada palpar la terra
amb les mans, i
emmascarar-me-les de bru,
canviar el compost
de les plantes i, empastifar-me de tota la llacor marronosa.


Què les meves empremtes 
en formen part del creixement
d’aquests vegetals...A tots ells,
els recito poemes
i, els murmuro solfejades
que parlen del Sol i, de l’aigua,  dels insectes, i, dels ocells,  de les aurores i, de les nits,  dels estels i, dels enemics.


A l’abric de les florades,
la balconada n’és ben formosa, i avui només he parlat amb les poncelles, per a llevar-les la por per lluir com a nimfes.


Les he relatat com algunes
persones per tal d’excel·lir-se’n, en fan l’impossible
per semblar-ne bones criatures davant de tothom,
encara que al llarg de la seva vida hi hagin lacerat un munt de cors al seu darrere i, no hagin demanat disculpes per les seves grolleres actuacions.


Vosaltres, donzelles, heu d’exaltar-vos perquè sou emplenades de noblesa
per dintre i, per fora i, no n’és propi del vostre esperit, damnejar ningú.



Així que no tingueu temença, exposeu les vostres corol.les i,
les vostres petalines,
el vostre fullam i, les vostres tiges.


Manifesteu al davant nostre
tota la vostra beutat i,
no us avergonyiu de centellejar amb aquesta diversitat d’acoloriments.



Sou més pures que qualsevulla
paraula consagrada...!







Adela Payá i Prats
              🌻