Árboles jóvenes
del mangle que crecen
en el mar del Caribe
XIMPLERIES D’UNA MENT
DELIRANT...!
Pels camins de la mandra
arreplega uns instants escadussers,
que només li mostren les
paraules no sentides.
Es congratula de la recol·lecta
dels fruits, encara penjadissos
del brancam, i amb cistells de vímet n’està decidit per
llançar-los a la mar.
Vol veure com arrelen enmig
de les aigües salades i, cadascun dels dies, els passarà clissant el pèlag, per sí de cas, algun arbrissó rebrostés.
Avui té l’afany de repoblar les aigües amb arbres fruiters,
com ahir hi vantenir el deliri
per ser-ne famós, demà
ja se li acudirà alguna que altra ximpleria.
De vegades, li agafa la dèria
per.fer-ne crítica literària
de tots els llibres que llegeix i,
no se n’adona què als esperits lliures, no els interessa.
Proclama als quatre vents
que no creu en res, i estripa contes per a la canalla,
omplint-los de perogrullades i, d’imatges.què els nens
agrairien que s’estalviés.
Pobra i dolça criatura,
que per a sentir-se’n força estimada, ha de fer-ne recreacions de tantes i,
tantes bogeries.
Em pregunto quina mena
de vida hi va dur a la seva infantesa...?
Adela Payá i Prats
🌳
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada