FILAETES...

                                   
                                                   


FILAETES...!



La lluna hi amaga 
entre ombres i llums, 
misteris encara
per desvetllar.

Vol amb intencions 
d’embadalir als seus
observadors, despistar-los 
de les seves 
veritats amagadisses.


Mentrestant, ens seguim 
cercant.entre barbulls i, 
murmuris.de gentada
trepitjant els carrers
en una nit de pleniluni.


Comparses desfilant
per Sant Nicolau, 
acompanyades al darrere
per la banda dels músics;
preludis de festes de 
Moros i Cristians;
malgrat les solfes dels
clarinets i, dels timbals,
els meus ulls s’escampen 
per tot arreu amb la intenció 
de veure’t.


Nit assuaujada per les dolces
temperatures, 
recordant uns altres
temps, on agafada de mans
ja n’havia perdut el costum de
sentir-me ben a soles.


Ara, amb habitud d’ésser 
rampant,
davallo per les costeres
ja convençuda,
de no retrobar-me’n amb tu.


Imaginava que avui hi faries 
una excepció i, romandries refulgent al meu davant, 
com les llunes carabasseres.


Cap embruixo, cap fada padrina,
el teu esquelet en té son i,
li’n fa nosa obrir la tapadora 
del taüt.


És clar, que no tens ganes de
xaranga...Segueix dormint.



Vaig a fer-me una mentida
( cafè licor amb aigua llima )
Si et decideixis t’encomanaré
una per tu...!







Adela Payá i Prats
           🍸🍸