 |
|
FRANCOIS BONVING (
1817-1887 )
Woman Ironing (
1858 )
|
VESPRADA
DE PLANXA...
Planxa que planxa
una samarreta per
ací,
uns pantalons per
allà,
tovalloles i, més
tovalloles.
Un teuladí s’hi
aboca
a l’ampit del
finestró
i, entona una
cançoneta,
hi apago la
ràdio,
vull escoltar-lo
plàcidament.
Quins dolços refilets,
així sí que dona
gust
allisar la roba
sense
descans....Avant
i enrere,
una rugositat per
ací,
un replec per
allà;
planxa que
planxa,
una tasca ben
avorrida.
Fins i tot, he
vist com
es feia de nit,
els rajolins
ataronjats, s’han
difuminat
de mica en mica,
i ja
amb el quarto
enfosquit
he hagut
d’encendre
els llums.
El cistell de la
roba ara
n’és ben buit.. I
dos borses
de la brossa em
diuen que
ja és hora de
baixar-les
als
contenidors.
Jorn enfeinat de
tasques
domèstiques, des
del matí
fins la nit.
El pardalet ha
marxat però
la seva companyia
n’ha segut
ben grata, ...Ha
emplenat
el vespre de
càntics melodiosos.
Tant de bo
vingués demà a
endolcir-me les
hores, que de
vegades, s’hi fan
cerimonioses,
i, d’altres
estones, corren més
de pressa que les
llebres.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada