EL QUÈ ÉS INCOMPRENSIBLE...

EL QUÈ ÉS INCOMPRENSIBLE...!




Sí us conto el que no puc
comprendre,
no és per a que hi feu
comparances
ni per a que em digueu
el que mai
no podríeu entendre.


Només cercava que
m’escoltéssiu,
però mai hagués imaginat,
aquesta frivolitat vostra,
de no voler-vos
posar al meu lloc.


És clar, fa la impressió
que us molesti,
i, actueu amb una mena
de disculpa.

Per si un cas, us trobareu
a la meva posició, no diríeu
el que haveu esmentat.


Als grans esdeveniments,
emplenats de sofriments i,
misèries, no recordo pas
haver-ne rebut cap trucada 

vostra ni cap paraula de consol.


En vaig trobar amb l’abandó més gran i, ara s’hi dediqueu a dir-me el que hi és fora de lloc....Mai no ho entendreu, mai...!


Si us fa mal que digui el que 

sento, ho lamento;
no hi sóc d’aquestes persones
que en fan disbarats de la 

mateixa vida.

Sí dic que no hi seré mai feliç
en clissar tant de sofriment 

a vora meva, és la veritat i, si us punxa ben a dintre, no és pas 

la meva  intenció produir-vos malbé.


Em fa gràcia que m’exigiu el que
vosaltres dues ( amigues des de l’adolescència ) no haveu sabut
oferir....Res no us demano, doncs si us plau, a banda de tot el que m’ha tocat viure, ni tan sols pretenc que abraceu el que us relato, demanava suport i, oïdes, no pas judicis i, acaraments.


Segueixo sentint-me ben soles,
no puc connectar amb vosaltres
dues...Us estimo, però em sento
molt millor amb mi mateixa.







Adela Payá i Prats
              😓