TRES LIBÈL.LULES...

TRES LIBÈL.LULES...!




Taxin Taxant,
tres libèl·lules
s’enfilen camí dels
aiguamolls,
on pells frontereres
es banyen amb
aigües porpres i,
després rondinen
entre pedruscalls.


El zumzeig de les ales
batent al voltant
d’un tauler, en
farà que les fulles
dels llibres s’obriguen
per qualsevol
pàgina i, enllà, veuràs
com una dona entre dos
llums, n’és tostemps
acompanyada per una
penombra.


Una penombra, què
al cap i a la fi,
s’hi va decidir per formar
part de les obagues.
La seva llum escadussera
la va impregnar de textures
obscurides.



Taxin Taxant,
tres libèl·lules, s’han fet
realitat al món dels amagatalls.

Una revoloteja a l’entorn
dels còdols,
l’altra no deixa traspuar
la seva pell
pels raigs assolellats i,
la més colrada
al dessota de les liles,
s’invisibilitza
entre pètals violacis.


L’ordre d’aparició de les tres
no obeeix  als compassos
d’un temps real;
cadascuna d’elles,
hi va gaudir dels paranys
i, els entrebancs
del carceller,
i, encara que n’eren ingènues,
cap ni una de les tres,
no s’hi van deixar sadollar per
les xàvegues del caçaire.



Taxin Taxant,
tres libèl·lules, se’n riuen
de les escomeses sofertes.
Totes tres,
han sabut desempallegar-se’n
de les mans encanyissades
del bàrbar,
i, fent-ne oblits d’engalipades i,
de mots falsificats,
han tingut la curiositat per
advertir-ne llibres enganyosos
que parlen de sentiments
trasplantats.





 Adela Payá i Prats
               🦋