PIULADISSES AL FINESTRÓ...

PIULADISSES AL
FINESTRÓ...!




Pel meu aniversari, 
un setze d’abril,
un poema mig estripat 
en forma d’aucell,
 hi va entrar pel finestró.


Les lletres: plomes trencadisses, no es podien llegir i, per molt que el regirés, cap verset, 
no hi vaig poder desxifrar, 
ni pel dret, ni per l'esquerra,
ni amunt ni avall.


Estimes esquinçades, on 
hui per hui, te n’adones dels becs que parrupejaven 
melodies esberlades,
en no haver-hi una insígnia
que posar-se’n al damunt, 
com llueixen els militars;
aleshores, les estimes, 
sembli ser que no en tenen 
gaire importància,
sinó rebent a canvi una
condecoració amb la qual 
poder excel·lir-se'n.


Malgrat tant de desencís, a l’ocellet l’he guarit de les
seves ferides ensangonades,
l’he embenat i, de molt de menjar l’he atipat....En estar bé, el deixaré emprendre el seu vol i, sí a tu torna
hi veuràs a les seves potes 
un curt missatge on diu:


“ Per molt que hi vulguis donar-te’n a conèixer al món, 
pels teus escrits,
fent ús de les ONG, mai podràs esborrar les nafres que hi van deixar empremtes al fons d’un cor, que malgrat totes les teves crueltats, encara s’hi va atrevir
a voler-te, a canvi del no res.


Un poema preciós, aquest paper corrugat de plomes replegades, on les paraules aterrades, han optat per difuminar-se’n
abans de ser-ne lletrejades.


En breu, en silenci, i amb llençols blancs, una mar emblavida acaronarà un cos
fet de cristalls de quarsos 
glaucs i, a dintre de boques
de cocodrils hi tindrà lloc
la celebració del sepeli...!







Adela Payá i Prats
             🐤