EL CARILLÓ...

Campanes del carilló
del Pala de la Generalitat.


                      

EL CARILLÓ...!


Aquesta obsessió teva per
engrandir-ho tot d’hipèrboles,
per no voler-ne passar
desapercebut
al món dels pollegons.


Què no veus que només
hi som espícules, gairebé
invisibilitzades a l’Univers.
Què no te n’adonis
què des lluny, ni se’ns
pot apreciar.


Mentrestant, tu, inundes
els espais de brimarades,
per a fer-te ben palès,
quan aleshores,
cap ni un, res no et
dirà, fins i tot, en faran
obviats  de brevetats.


Aquesta dèria teva per
mostrar-nos cadascun
dels teus triomfs,
al davant dels cadafals,
quan la gent
ja en fa prou i, massa
per sobreviure en un lloc
desemparat.


No cal fer-ne repeticions i,
reverberacions de qui ets tu,
Has pensat, potser, qui   
són els altres...?
Has cavil·lat com has
repercutit a sobre
de les seves vides...?



El teu <jo> fa l’efecte de un carilló  que no cessa de sonar,
on arribat el moment
has de cobricelar-te'n 
les oïdes  amb les mans.



Si us plau, no cal que
repiquis més i més.


Ja s’hi fa monòton i, esfereïdor
aquesta cançoneta taral·lejada
fins a l’esgotament.



Què no n’hi ha més temes
de conversa...?



Cada ésser de la creació 
n’és únic...!


No mereixem comparances i,
menys encara combativitats;
tothom, si volgués,
ens donaria a conèixer totes 
les  seves excelsituds.
És qüestió de temps i, de calma.



Hem de trobar- ne el punt exacte,
on cada ésser creatiu, hi pugui
desenvolupar les seves
creativitats, 
les seves habilitats,
les seves savieses,
les seves arts i,
la seva confiança.





Adela Payá i Prats
              🔍