COSSOS DE BLAU...

IMATGE: Adela P. Prats

                                      

COSSOS DE BLAU...

Dagues d’escuma blanca

s’han barrejat

amb les onades marines.

Clenxinen pètals d’atzur

a la mar embravida.

Andarejo amb peus d’arena

i, cos d’escates i, amb braços

d’aletes, desponcello

corol.les d’assutzenes.

Amb ullades de llànties

als esculls de corals

t’endevino, tot tu, enlluernat

de vermellons;

entreteixeixes la meva pell

de besades púrpures,

i, ara mateix ens cenyim

amb enfilalls diamantins.

S’estimem en ser-hi un a frec

de l’altre, on no couen els

fiblons, ni les pues, tampoc

els garfis, ni les dents esmolades,

que hi poguessin desenganxar

dos cors ben amarats.

Amb petons d’escarlates ens

abillem els nostres cossos

despullats i, amb essències

de murta, perfumem els

espais d’insipideses.

A la mar hem arribat per

a fer-ne escorcolls de les

profunditats i, per a 

desabrigar-nos

dels nostres embolcalls.

Lluïm com dues opalines enmig

de l’oceà i, el gran dofí, ens ha

deixat instal·lar-nos a les seves

dues conques, on refulgim

amb llums de ceruli... 

Adela Payá i Prats