JORNS MARINERS...

LLOTJA : EL CAMPELLO



                  

JORNS MARINERS...!



Hem omplert poalets de petxines i, de petits cargols marins,
mentre al sabulós l’escabellàvem
de grenyes i, d’ondulacions.




Al compàs del Sol, n’hem rodolat, mentre a poc a poc,
l’abaltit astre, es desemperesia
entre fistons de coloraines,
i, un àngel de núvol, ens acollia.




Rimes de les nostres riallades amb els esgarips de les gavines,
què en ser atacades pels
gats asalvatjats del carrer,
ni s’immutaven, de tan grans
que s’han fetes.



Reguitzell de tauletes i, de
cadires al llarg del passeig,
intercalades per les botigues estiuenques, on un munt de gent estrangera, s’hi passeja
de ple.




Francesos, Italians, Portuguesos,
Alemanys i Anglesos, ja hi són al mar abans d’hora. Als airecels, en fan aturades de paraules novelles..




Al voltant dels nostres colls 
ens hem penjat cordills amb esclofolles cantadisses...Mentre un negret preciós, s’ha entossudit per vendre’m dos elefantets.



Amb comiats de xocolata i, de xurros, ens hem dit adéu, i des d’aleshores, que tot hi sembla 
més esgrogueït i, amb
flaire de flors emmusteïdes.




A la llotja hi arriben els pescadors amb caixes de mort.
S’hi senten aldarulls
de picarols i, encara s’hi pot clissar com alguns peixos belluguen les seves cues.



Subhasten la mort de molts 
preus  diferents,
no és el mateix ser-ne un lluç,
què una gamba; com tampoc
ho és, ser-ne un aladroc,
què un rap.



Ens mesuraran a nosaltres d’igual manera que ho fan amb les bestioles marines...?




Has marxat i, tot em sembla més ennuvolat, tornen els pensaments calitjosos.



Una lluna nigromàntica menja llums de carabasses i, en 
comptes d’esclarir-se'n,
s’enfosqueix de mica en mica.
No vull mirar-la, marxo a fer-ne
l’equipatge.





Adela Payá i Prats
              🐟