ATANSA’T...

 CLAUDE MONET 
( 1840-1926 )
“ Walking near Argenteuil “




                                     

ATANSA’T...!



Els matins són ara geranis
que brollen al jardí amb 

colors de calèndules.

Pels cristalls, llums enrossides
enlluernen la casa fosca,
de moltes cromacitats.


I, en fa ganes de ballar i
de cantar,
em vas dir que vindries

 a la primavera.
Des de finals de Març
fins al Juny,
hi pots aparèixer de
sobte...o com un flash,
fer-te visible
instantàniament,
com aparegut
d’entre les tenebres.


Vine, vine, que ja t’espero
i, ens.direm paraules 

boniques,
amb murmuris d’aigües,
vessant peels vessants.


Aleshores, ronsejarem
pels camins florits amb
veus musicals.


Les auledes ens esperen
amb les seves ombres
ben fresques,
on s’asseurem a llegir-nos
històries que ens facin
sentir esgarrapades
a dintre de la panxa.


Les vesprades hi són 

ara matrix, flavescents,
n’hi ha rengleres refulgint
de moltes floracions
esgrogueïdes enmig
de les serralades.


Atansa’t i, et llançaré
ruixims de petalines,
et cobriré de besades
esblaimades,
fins quedar-t'hi
tot tu enlluernat de
clarianes empal·lidides.


No triguis massa en arribar
que els ocells han engalanat
el llindar de la llar amb els
seus cants harmoniosos.





Adela Payá i Prats