PURESES...

 

PURESES...!



No vull res que hi sigui
fet de confitura adulterada,
barrejada amb ingredients
desconeguts i, altament
contaminats.


Com tampoc deliro per
engolir-me’n aquells vocables
avinagrats i, escabetxats
de bitxo i, de claus amargs.


Tota una tirallonga de 

descosits hi varen omplir 

aquell vestidet
de forats i, més forats...
Llengües de melassa
s’entossudien per fer-ne
apegatons de papers,
al damunt dels traus,
on a sobre d’ells, n’hi havia
gravats de frases discrepants.


Descarto la possibilitat de
poder escoltar- ne
aquells versets, que tots dos
plegats, hi vam pair entre
seqüències de preàmbuls
enamoradissos.


Ni dolços embastardits,
ni poemes de falset,...
Ja res no hi vull;
ni llavis ensucrats,
ni oïdes complagudes.


Fantasiejo per marxar i,
quan més lluny
hi sigui, molt i, molt millor.


N’hi ha criatures que ja
deleren per fascinar-te’n
amb les ensarronades
més imaginatives i, enfartida
de tants galimaties, n’he
decidit substituir-me’n
per un pou procel.lós,
amb túniques de miralls.


Qui vulgui contemplar-se a
sobre dels espills, serà capaç
en breus instants
d’enxarxar algunes piranyes,
amb el fi d’anar alliberant
a les aigües endolcides,
de més brutedat, ....puix que
elles, tan sols cobegen per
esclarir-se’n de més i, més
nitideses.

                                                                      





Adela Payá i Prats
              🏞