CAPOLAT D’ESTIMES...

KIRIL STANCHEV
Una pintura al óleo sobre lienzo
de un paseo romántico,
jardín formando un túnel de acacias
en flor en el Palacio de Schonbrun
en Viena, Austria
Un Túnel amb llum



                                   

CAPOLAT       D’ESTIMES...!  

N’hi ha estimes què de sobte,
 esclafeixen,
s’hi trenquen amb llavis
descolorits i, escrostonats;
al cel, en pots albirar flors
de petalines negres,
 jaspiades de roig,
que tothom confondrà
amb boirines de tempesta.

Mans, que anellades hi anaven ,
van desplegant-se,
dit rere dit i,
al sòl pots entrellucar-les a sobre,
de les rajoles,
com empremtes d’unes grapes,
que fins i tot, interpretaríem
com petjades de gos.

Boques, que un jorn van decidir-ne
cloure’s i, deixar de compondre’n
cançons melodioses,
per a donar-ne pas,
als grinyols de les dents cruixint-se,
per tal d’apressar-ne totes i,
 cadascuna de les notes musicals.

Cossos, de ben engalanats, amb pells
llustroses i, perfumades, capficats
en no desprendre’s de cap peça
de les seves vestimentes, a canvi
de no regalar-li a l’amor, ni un encís,
ni un embruix;
amb peus ben refermats, fent-ne ressò
de les decisions suposadament,
encertades.

Ullades, transformades,
sense més i més,
mudant-s’hi de fanals lluents
en túnels enfosquits,
on les bombetes, de cop i volta,
s’hi fonen totes alhora,
i, de moment, les temences,
espies intruses de la foscor,
a les vidrieres ombrívoles
de la nit, les han assaltades.

N’hi ha estimes, que de sobte,
espeteguen sense paraules,
amb musells ben closos;
hi són implosions que cadascú
en fa a dintre seu,
i, que no volen ser-ne compartides
només, que amb un mateix;
l’altre, potser, mai no va tenir-ne
cabuda al cor del presumpte
enamorat...





Adela Payá i Prats