FRED D’UN 28 DE DECEMBRE....

FOTOGRAFIA DE BRASSAÏ ( 1899-1984 )

 " Lovers in Bistro " ( 1933 )

                                     

FRED D’UN 28

DE DECEMBRE....

Una nit glaçada,

passejant pels ponts,

amb una lluna minvant,

mostrant-nos

una sanefa d’esquàlida llum

amb la seva bufandeta

d’ermini al seu voltant.

Fico les meves mans

entre les teves,

al fons de les butxaques grans

del teu abrigall de llana,

on de sobte,

s’eixampla per a donar-ne

cabuda als meus cinc dits

força engelabrits;

pronunciem amb el mateix to

de veu, en boques tremoloses,

el fred polar,

que avui, se n’ha instaurat

al nostre poble,

tan gèlid i, tan emboirat...

Encara que els dos tenim ganes

d’alguna beguda ben calenta,

ens hem entossudit per conversar,

mentre ramblejàvem, a sobre,

dels empedrats amb paraules

que ressonaven al so de les 

nostres petjades...

A la fi, dispostos a prendre

un beuratge bullint,

n’has fet màgia

i, de dintre de la meva tassa

de timoner,

n’he tret dos anells acoblats

per una cadena argentada,

amb pedres blavinoses.

Tu, deies que li n’hauria

caigut a la cambrera,

però tothom feia mofa

de la meva ingenuïtat.

N’havies segut tu

l’autor d’aquest regal,

tan liquat i, tan aigualit

i, hem passat el capvespre

rient-nos sense parar

de les teves subtileses.

Et pregunto quina cosa

vol dir-ne aquest present.

No n’és el meu Sant

tampoc n’és el meu Aniversari

i, tu, reblit de riallades,

afegeixes:

“Sóc jo, abillat de blau i,

n’ets tu empolainada

de platejat...”

Vull que passem tots dos

plegats, una estoneta

ben engalzats

als teus dits anular i, cor;

en acabar aquesta frase,

un petó inesperat,

dolçament neguitejat,

se n’ha ajaçat, al damunt,

dels meus llavis entreoberts...

Ell, havia considerat què

la nostra primera besada,

hauríem de celebrar-la

amb un obsequi per als dos....

Adela Payá i Prats