CAVIL.LACIONS....

DANIEL GALIEOTE
" Pleasurable Regret "

                                        

CAVIL.LACIONS..!.

Un deliri,
 una al·lucinació,
pensaments de pètals
envermellits.

Mariner d’aigües salabroses,
volent-ne partir d’un port,
incapaç de llevar àncores,
absort en records d’un passat.

Una illa, un descans,
un isolament,
un enfonsar-se’n a dintre,
d’un mateix, un rememorar
fets què amb el pas del temps
adquireixen tonalitats disperses.

Un devessall de recances
per tot allò, que mai no s’hi
va dur a termini;
unes llàgrimes vessant
a sobre de la mar;
el navegant subjecta la nau
amb les amarres, no s’hi veu
amb cor d’emprendre el seu
viatge.

Els dubtes, el repleguen,
com si fos molsa de cargol.

Adéu als somnis, adéu a l’amor,
la seva ànima n’és una xàvega
espremuda;
ja no sap que sentir-ne
i, per tant, no s’hi pot moure’s.

Al seu masteler oneja com
banderola arrossegada
pels vents,
entrellucant una mar embravida,
a la qual no sabrà com confrontar-la, i, se la mira amb ulls closos,
palpitant el seu cor, al compàs dels
aldarulls de les onades.

A la seva estimada, l’ha soterrada
al fons d’una coral·lina encongidora..
I, ara, ell, s’emmusteeix d’amorets
amb durades de segons.








Adela Payá i Prats