SENSE SABER PER QUÈ...!

KAHLIL GIBRAN ( 1883-1931 )

SENSE SABER
PER QUÈ...!




Sense saber ben bé, per què,
va pronunciar paraules
amagades a dintre d’un bagul,
amb flaire de resclosit,
que curosament
no obeïen a cap veritat;
n’eren vocables que
s’enjogassaven
d’anar canviant-se els seus
vestidets, tantes vegades
com pogueren.



Sense saber ben bé, per què,
fa agafar estisores de metall
i, amb elles, en va fer retalls
de tot açò, que hi va sentir
i, que no s’hi va atrevir
a expressar-ne;
fins i tot, s’hi va esplaiar
contant-se engalipades
a d’ell mateix, amb possibilitats
de poder convèncer-se’n.



Sense saber ben bé, per què,
a la seva estimada,
la va reemplaçar
per joguines de carn i, de pell,
reafirmant què l’amor no en tenia
cabuda a dintre d’ell,
i, amb intencions desamorosides,
hi va bescanviar sentiments
per frivolitats.



Avui el podreu albirar
al damunt dels cadafals
com escultura gèlida,
volent-ne encara desenvolupar
el paper de màrtir,
malgrat què en el pla
de les realitats,
s’hi va comportar com
un autèntic botxí amb
 caputxeta i, destral en mà.



Sense saber ben bé, per què,
li’n va meravellar, fer invencions
d’històries novel·lesques,
que mai, no van tenir-ne cap
coincidència amb el seu relat
viscut.


I, ara reflectint-s'hi al davant
dels miralls, se n’adona
de quan lluny hi va estar de
tot allò, que va ocórrer a la seva
vida manifesta.


Ell, un col·leccionista
de tantes i, tantes ficcions... !


Tot pura literatura,...!
Un engany fantasmagòric ....!


Sense saber ben bé, per què,
em produeixis tanta llàstima,
que la compassió que sento per tu,
em fa estimar-te’n de debò,
encara que sé, que ja mai més
no ens veurem...


Tu i jo, després del nostre decés
ací a la Terra, serem hostes
d'unes morades força allunyades,
l’una de l'altra.


  


       
Adela Payá i Prats