 |
| ANA PAULA HORTA " Rain " |
UNA PLUJA QUE NO
S’HI ACABA....
Dits a dintre de
didals,
tamborets argentats,
sargint fils de lapilàstzuli,
brodant de flors
nacrades
a les gotes de
plugim...
Dies de pluja,
cantarelles
de veus encelades,
què a la Mare
Terra,
volent donar-li
consol
de les sequeres
estiuenques.
L’ocellam, ja no
s’hi sent,
menys encara la
seva xiuladissa,
què amb ells ha
emigrat,
a llocs més
temperats...
La fullaraca
segueix
empal·lidint-se,
fan de
panderetes a les
bombolles
endolcides, que a
pleret
van caient, una
rere l’altra...
A la Natura, tot
són boques
entreobrint-se,
al bell mig de
llambrots
escrostonats,
que donen pas al
ruixim
acaronador,
assaciant la set
dels qui
tant de temps,
han romàs
encoberts de
garbissos
i, de
pallisses...
Aquests dies,
cortinatges grisos,
paisatges
ennuvolats,
muntanyes
emboirades,
que ben al lluny,
ja ni s’hi perfilen,
se n’han diluïdes
entre
els colors platejats,
....
Fins i tot, a les
nits,
els estels, neden
a dintre
de núvols de
carbonissa
i, tan sols, els pots
intuir-ne
pels seus raigs
blavencs,
travessant
nuvolades
fosques....
Reguerols d’aigua
dolça
cauen sense dubtar-ne...
Set dies plovent,
set dies sense
entrellucar
el Sol i, ja
sento enyorança
dels seus
rajolins daurats,
a sobre, de la
meva pell,
escalfant-la de
tebieses
i,
d’acompanyaments....
Quan et veuré el teu
rostre
estimat Sol...
tot llaurat de
clotets....?
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada