UNA FADETA...

 La Eriophoria entre la hierba,
 Benjamin Lacombe,
 El herbario de las hadas, 2011.
 Gouache y óleo sobre papel


                                 

UNA FADETA...!

Nineta de glauc…!

Que vius escàpola
de tots els perills,
camuflada al bell mig
de la fullaraca,
amb ulls de raïm
i, cabells cargolats
de maduixes;
què amb llavis
plens del vi dels somnis,
trontolles,
guarnida entre pàmpols.

Tu, una fadeta
tota empolainada de grans
d’esmaragda.

Borbollons de glòbuls
verds et sadollen,
glatint a la vora de les vinyes.

Nineta de glauc...!

Què rebrolles de les foscors,
renaixent a les aurores,
engalanada de pètals
amb rínxols de magrana;
què de puntelletes
i, amb peus de missatgera
tempteges a sobre de la terra
adormida,
clivellant-la de clots menudets;
què amb les teves mans de jade,
estens llavors a les ventúries,
imitant la dansa de les violaines.

Nineta de glauc...!

Què amb murmuris de fada,
dalles herbes d’ulls corbats,
plovent bronges d’aigua daurada,
cobrint la vall de groguencs,
que fins i tot, garoles
parrupeigs d’aus;
què amb les teves cançons de
bressol, fas batre fulles
i, rebrots de capolls somnolents.

Nineta de glauc...!

Què et gronxes amb
els escarafalls dels vents,
esmicolant-te
amb guspires de cel
i, que dorms arraulida
a dintre de corol.les
de flors abaltides.

Nineta de glauc...!
Dus- me amb tu...!

Adela Payá i Prats