 |
|
TREE OF LIFE; BY KEYDAH ( www.pinterest.com)
|
REBROLLS
D’ESTIMES...
N’hi ha un incís:
presagi de
silencis,
on un esvalot
de mans i, de
dits
tentinegen al
voltant,
volent-ne trencar
l’encís..
Les mirades es
detenen,
sobtades
d’encanteris
i, de
maleficis...
D’un esguard
fugisser
dels afalacs i,
de les llagoteries,
uns raigs d’or,
apressen
grapes amb ànsies
d’esgratinyar
pells ungides.
Desengany de les
moixaines,
brindades per les
essències
passatgeres,
elles, en calzes sacrílegs,
embriagades,
què a l’amor han
consagrat
per sempre,
d’olis
d’extremunció...
N’hi ha un
desencís,
un cant a la
Natura,
on enllà, els
amorosits
s’ajupen,
simulant plagis
de soques ben
arrelades...
S’oculten a
propòsit,
al dessota del
terregam,
esquivant els
vincles amb
els súbdits de
pergamí,
què a les querences
agredin,
amb assajos de
cossos
gegantins i,
força entabanats...
N’hi ha un sospir
que
es perllonga pels
boscos,
dues radicel.les
cargolades,
s’han
entrellaçades
i, ara un nou
arbrissó
dóna vida a
l’amor entaforat...
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada