INSTANTS
NADALENCS...
Posaran moltes
figuretes
en tots els
betlems;
penjaran moltes
boles de colors
dels arbres
nadalencs;
i, una estrela
lluirà a sobre de l’avet;
algunes nadales
cantaran;
i, un gavadal de
regals en duran
els Reis de
l’Orient;
als cels
refulgiran focs d’artifici,
d’eixos que tant
t’agradaven
albirar;
però tu no hi
seràs amb mi,
i, un altre any,
n’hi hauran més
incerteses
afegides a tot allò
que hi va quedar
segellat a dintre
del teus
atuells...
Cadascú dels teus
<t’estimo>
continuaran
empeltats a les escorces
endurides de les
carbasses:
carrosses dels
éssers estrafolaris
que cap esforç hi
varen fer
per excel·lir les estimes,
Món de
carnestoltes i, de trapelleries
de disfresses i,
de pallassades,
conjugant-s’hi
amb la innocència
dels nens i, amb
els que estimem
de tot cor...
Una vida
desplegant mocadors
de tots els
colors, per a emplenar-los
de vòmits i,
d’escopinades,
en tal de poder
prosseguir-ne
pel mateix
senderol..
Un seguir vivint
a costa
d’anar liquant-se
fins arribar
al nostre
deterioro corpori amb
ànimes que ja no
poden suportar
més brutalitats
i, més immundícies.
Ànimes
emboirades, clapejades
de lluminàries de
safrà,
volent
allunyar-se’n d’una vida
que no s’hi pot
comprendre,
almenys que un
s’hi posi a sobre d’ell
hopalandes que
tot ho amaguin
i, antifaços què
els nostres esguards
cobreixin....
Amb l’esperança d’esbrinar
les teves
respostes,
trencaré totes les boles
d’aquest arbre
nadalenc, per sí de cas,
puc trobar-ne
alguna contestació...
N’és molt injust
que marxessis amb
totes les
respostes, sense voler-ne
compartir cap ni
una amb mi...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada