UN NINOTET....

MAX SLEVOGT ( 1868-1932 ) " Don Giovanni "

                                      

UN NINOTET....

Hi va confondre a la seva

amiga de l’ànima

per un caramull de titelles

empal·lidits,

amb perruquins de nacre

i, ulls que rodolaven com

sí fossin baldufes en

moviment.

Tan hipnotitzat n’era,

tan marejat s’hi trobava,

què al fons d’una àmfora

hi va dipositar tots els seus

records i, per a que no li’n

feren malbé, els va barrejar

amb oli de ricí, ...

De tant en tant, en feia un tast

i, tan mal de panxa li’n

produïen, que hi va acabar

un dia a l’hospital amb

budells força inflamats.

Amb tanta confusió,

s’hi va enredar, què el seu cap

ara ben malaltís,

no en treia cap idea beneïda

que coincideixi

amb la realitat i, amb 

els fets verídics.

Capitombat, ja no discernia

res de res i, 

en pronunciava paraules

de l’inrevés;

començava pel final del mots

i, finalitzava amb l’inici d’ells;

cap ni un, el podia entendre

i, les muses capritxoses, 

fent-se les enteses, 

simulaven riures fingits

a canvi d’obtenir-ne

beneficis, per a satisfer les seves

obsessions megalòmanes.

Tot un disbarat, un miratge

emplenat d’al·lucinacions...!

Un mascle amb un camejar

de cranc;

potes capgirades;

proferint vocables

espasmòdics;

amb molsa de cargols

recobrint-li el seu cervell;

tot encloscat d’esclofolles,

que no el deixaven esbrinar

on n’eren les engalipades

i, on s’arraulien els encerts...

Pensant-s’hi què n’era

<Don Giovanni > de Mozart,

va acabar convertint-se

en el bufó de totes les femelles,

com mascota del moment,

emprat per a apaivagar

els deliris frugals, d’un instant

precís o imprecís.

Tan de bo...!  se’l podia comparar

amb un entrant del menú...!

Adela Payá i Prats