TIRANS DE L’AMOR...

                                          
STELLA IM HULBERG FONT


                                          
TIRANS DE L’AMOR...!

Oblits, capsetes de
molts oblits;
una mà cendrosa encén
llumins,
un, rere l’altre,
cremant perruquins
emmorenits;
una flama, dues flames
i, tot ja se n’ha esfumat.

Una foguerada i,
els pensaments
d’ell, s'han enterbolit
de buidetats.

La femella del tocat
esgrogueït,
a sobre de l’entramat
representa
el seu paperet.
Riu que riu, força
embogida.

A l’amor, li n’ha arrencat
els seus rínxols de medusa.

I, ell, incaut, mai, no hi va saber
defendre aquelles paraules
tendres,
què a la dona d’atzabeja,
totes les nits, li’n va declamar.

Els estels acompanyants
li canten belles melodies:

“ Qui no sap defendre
el seu amor, no es mereix, ser-ne
estimat per ningú...”

A les serres vincladisses,
un espectre de muller,
embolcallada de glasses
fosques, sempre a alta hora
de la nit,
s’aventura a picar vidrieres
entelades, ....on el rou,
al caure el vespre,
s’instaura còmodament,
fent de guardià
amb capell i, botes mulladisses
pistoles d’aigua fixades
als palmells.

Se n’ha erigit ama d’un cor,
malgrat que el d’ella ja hi va
força annexionat
amb el d’un altre.

En fer-se present la dona
aombrada,
un camp d’esbarzers
amb móres penjadisses,
ha il·luminat el paratge
de lluernes moradenques;
les gebrades atemorides
han fet com sí giraren cua,
amb passes de precipici
i, l’home esporuguit, a la fi,
se n’ha atrevit a obrir-ne els seus
finestrons...

Amb mans tremoloses
s’hi aboca tímidament,
mentrestant, una boira
força ennegrida, tot ho encobreix.

Els tirans de l’amor han segrestat
a la dama dels cabells eclipsats..!






Adela Payá i Prats