EFECTES D’UN BES...

                                
               EIVAR MOYA ( 1970 )
                 " El Petó "

                                

EFECTES D’UN BES...!



La Duquessa,
n’era un nina inflable,
la Marquesa, n’era un titella,
la Comtessa,
un robot de sofisticada
enginyeria,
...I, la Princesa n’era
un ésser humà.


En mostrar-li'n a <l’home verd>
a les quatre dames,
li’n varen dir que
n’havia d’anar-les descartant
una rere l’altra, fins que només
en quedés una.


A la Duquessa,
abans de demanar-li
un petó, n’havia d’inflar-la,
a la Marquesa, li’n tenia
que donar corda pel darrere
del seu coll,
i, a la Comtessa, n’havia de
connectar-la al corrent elèctric i,
totes tres, hi van quedar quietes.


Només la que n’era
de carn i de pell, li’n va amollar
una gran besada i, tant el príncep
s’hi va atabalar en veure aquesta
explosió de sentiments,
que hi va ser la primera a la qui
va rebutjar.


Però el que la Princesa no
en sabia és que aqueix Príncep
de color esmaragda,
tampoc no n’era d’humà i,
encara no n’estava preparat
per assumir la grandesa
dels qui a dintre
d’ells cobegen un caramull
d’emotivitats.


Va viure aquest home,
deixeble de l’amor, un temps
per separat amb les tres
damisel·les: primer
ho va fer amb la Duquessa,
després amb la Marquesa
i, per últim amb la Comtessa,
però amb les tres,
hi va trobar l’inconvenient de
sentir-se’n més sols que mai.



Ara remenava per tot arreu,
per tal de trobar-ne
a aquella muller, la qual,
el va obsequiar amb petons
de roselles i de lilàs,
per a que li ensenyés com
n’era això d’estimar
de tot cor i, amb tota l’ànima.


Somniava tots els dies en
aquella besada màgica,
què aqueixa Princesa
li’n va regalimar tan
desinteressadament,
però per més que la va cercar,
ja mai més, la hi va trobar.



A l’hora de la seva mort,
quan ja començava
a sentir-se’n una mica humà,
a tothom li esmentava
que la seva vida hi va
agafar transcendència,
el dia que un dona
li’n va oferir una besada amb
tant d’amor..






Adela Payá i Prats
           👅💋