ENREULAR-SE...

   Édouard Manet (1832-1883 )
Pareja en Casa de Père-Latuille.

                              

ENREULAR-SE...!
(Arraulir-se de fred. )

Desviament de carrerons,
col·lisió de senyals,
i, uns ulls fent gambirols
pels cels, enganxant
llambregades amb feixos
solars.

I, aquell <ens> tot escarxofat
a sobre del seu selló,
a la plaça del seu poble adoptiu,
observant el mateix Sol
amb posició desigual.

Sense cap melangia,
escàs d’emocions,
insensible,
com ho és tot allò,
que el pugui encerclar.

Uns glops de cervesa, un
periòdic corrugat i, unes
mans addictes a escapolir-se’n
de qualsevulla essència vital.

Un bon dia i, un adéu,
la dona de torn,
al seient d’enfront.

Ella, un cafè amb llet,
uns somriures fingits,
un anar capejant el temporal
encara que hi quedi un intermedi
per a ficar-se’n al bell mig
d’un llit amb llençols compartits.
I, fins aviat.

Ella, fugint a corre-cuita
mentre el seu home acaba
de sortir-se’n de la seva feina.
Ell, a casa, a dinar i, a menjar-se’n
tot el que la seva dona
amb molt d’afany li n’haurà
preparat.

I, després d’uns dies, altra vegada
el mateix, sols que ara, la fembra
asseguda al davant d’ell, n’és una
altra de ben diferent.

I, roda que roda, ....Encara voldran
fer-te creure’n que l’amor d’aquesta
mena d’obviats i, de no posar-se’n
amb el lloc de l’altre, n’és de ben lliure.

Déu n’hi do...!
Quantes confusions...!






Adela Payá i Prats