 |
| MONTBLANC ( TARRAGONA ) |
UN DIMONIET…
( Continuació )
(II)
En aquest
instant, un follet,
aliat de les
sortilleres,
s’encarrila pels
viaranys
del dimoniet...
Amb gambades de
picarol,
empolainat
d’arlequí,
amb vestit de
rombes virolat,
el seu camí li'n
mostra al
diablet emplomallat...
Corriols sembrats
de sorollets
i, de molts
matisos de colors,
andareja el donyet emissari
amb
plàcida complaença,
exhortant de
la seva presència
al voltant dels remoreigs
de les onades...
Ara, assegut
arran del sabulós,
de la seva mà, un flascó de
vitri
s’hi despenja,
què amb paraules
d’encanteri, al petit diabló,
a dintre d’ell, l'ha entaforat.
Transformat en
geni de l’ampolla
d’Aladí, ha
quedat tot empresonat
submergit entre cornucòpies..
El barrufet
de foc, d’ales de robí,
amb les seves
flamarades,
els cristalls ha fos,
què de fum d’atzabeja
els ha deixat força emmascarats.
Aleshores, el
follet, amb centelles
de goges, a
dintre d’un rocam
a d'ell l'ha
instaurat.
De tant en tant,
des de les
llunyanies,
s’albiren
estufits
vermellons, que broden
espadats d’entre
borbolls
d’escumes
d’aigües...
De llavors ençà
que tothom
ignora aquest
paratge,
anomenant-lo:
“ Els
penya-segats dels dracs “
Encara que aquest diantre
hi
viu empedrat entre còdols,
potser un jorn
hi vulgui
renàixer d’ales
diamantines i, al
cel, enlairar-s'hi
amb desitjos de
querubí...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada