EL PREPOTENT...

EL PREPOTENT...!

Al seu regne dels saures,
a les nits, .....s’hi fa present,
engalanat del verd
de les malaquites,
proclamant la seva fortalesa
d’home prepotent.

Pels dies llangueix de pellofes
emmascarades i,
de veu enronquida,
esquitxada pels sons guturals,
on unes cordes vocals
s’afligeixen dels rebomboris
nocturns.

Pensa que complau
amb les seves túniques de corcó
i, els seus al·legats manuscrits;
ja cavil·la erròniament que n’és
un joiell força reclamat,
malgrat que totes i, cadascuna
de les seves amistançades,
ja s’hi senten força desplagudes,
amb tant d’esvalot
i, amb unes engrunes de querences
ben escadusseres.

Molt de renou i poca llana...!

El passat mai n’és passat,
quan no ha hagut un present i,
per molt que a d’ella
li digués, que tot ja n’era passat,
mai no va haver-hi res de res:
" Foc d'encenalls "

Com també li ho hauran esmentat
cadascuna, de les seves drudes.

Dolorosament trist,
aquesta mena d’esbarjo
de dir que un <ha volgut>
quan en cap moment
no ha prevalgut
ni una mínima tendresa,
només,.......tan sols,
un tast de folradura,
un anar prement tecles
per acaronar-se’n les oïdes
d’unes altres solfejades.

Sí almenys, un, fos honest i,
digués la veritat,
aleshores, tindria el respecte
de tothom..

Però confondre a l’amor per tal
de treure’n benefici de les pells
frontereres,
això sí, que en té de delicte.
A la meva terra ho anomenem:
“ Mesquinesa”





Adela Payá i Prats