CONSELLS A
UN
AMIC-ENEMIC....!
AMIC-ENEMIC....!
Em pensava què en
tenies
un cor reblit de
sentiments
i,
no pas un rocam
recobert amb
molsa
verdosenca...!
Creia què n’eres
un ser humà
i,
vés per on,
d’humà, només
en tens la teva
aparença
trasmudada...!
Algú de ben lluny,
em va
explicar algunes
coses que
no diré pas i,
què l’ànima me la
va glaçar.
No obstant això,
ara que tu
n'estàs fent un
tomb per aquest
planeta, agafa el
millor
dels seus hostes
i, aprofita’t
de la seva
saviesa lumínica;
no et capfiquis
per escampar-ne
les teves
brivallades.
On n’hi hagi
foscor,
no hi afegeixis
de més obagues,
més bé, tot el
contrari,
enlluerna els
paisatges
amb la teva llum
amagadissa..
Lleva’t aquestes
crostes tan
endurides i,
potser, al fons, hi
trobis un cor
bategant que
lluita per
voler-ne percebre
alguna emoció de
veritat,
algun sentiment
pur i, no pas
un reguitzell de
perogrullades.
No
et canses mai de posar
en
acció les mateixes
trapelleries...?
No pots escriure
ara mateix
perquè et negues
la capacitat
per sentir-ne cap
cosa que hi
tingui traces
d'autenticitat;
perquè t’hi emmiralles
a sobre
d’espills, que et
retornen la
teva imatge repetitiva,
una i altra
vegada.
Fes alguna cosa
bona i,
resplendent, què
et faci treure
la versió més
cristal·lina i,
límpida de tu
mateix
i, si us plau,
rebutja
segones i,
terceres intencions;
tan sols, has de
trobar-ne
la teva, la que
et pertany,
la que viu
empresonada
a les garjoles,
què tu,
un jorn, hi vas
forjar amb
tantes rancúnies
i,
amb un dia feiner
d'hostilitats...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada