VIDA DE LA NO VIDA....

GRAHAM GERCKEN
( 1960 ) " Paisatges "



VIDA DE LA NO VIDA...!

En fa recorreguts de camins
que comencen en un punt i,
acaben en el mateix lloc.

No l’interessa assabentar-se’n
de més coneixements....o la mateixa existència li ho impedeix.

Albira a través dels seus finestrons
una llum canviant, segons les estacions de l’any, però mai no s’hi decideix per observar-ne lluminàries, des d’altres
angles de ben diferents.

Andareja pels mateixos senderols
de la seva vil·la;
trepitja les unívoques pedres
a sobre dels seus viaranys;
contempla les murades de sempre,
on els carrers romanen des de fa segles.

Els conreus que l’encerclen de vivències d’un passat i, d’un present, probablement,
també ho faran en un futur.

Cada jorn, en farà el que tostemps n’ha fet i, res, no s’hi preguntarà, o pel contrari
sí que ho farà i, et dirà que la
vida n’és això: una repetició de les coses, una i altra vegada, ....Què n’és molt dificultós sobrepassar-ne els llindars.

Com niador d’ou trencat i, amb
llambregades de clovella esgarrinxada,
gairebé, mai, traspassarà els límits
dels qui tossudament s’han capficat
per viure’n constantment les mateixescoses...I, per tant, els seus pensaments lluiran de conceptes immutables.

Cap descobriment, cap coneixença,
un anar perfeccionant, dia rere dia,
allò, que al llarg del temps se’ns presenta de sovint, tan sols l’escomesa d’enllustrar
els fets de més i, més refinaments.

Sí ho pensem bé, també té el seu mèrit.
Qui va dir que això s’anomenava
vida i, no pas un giravolt continu,
on a cada revolta, un, n’és una mica
més vell i, ja descobert el truc,
se n’adona que el millor pugui ser- hi asseure's a sobre d’un selló i, esperar un canvi amb dolça recreació.

N’és cert, aquesta vida nostra,
com nosaltres, els humans, o els no
humans, se l’hem plantejada,
n’és un caos, una aberració,
fins i tot, un atemptat contra la
mateixa vida....I, és clar, acabem
força esqueixats...Els nostres llums,
com bombetes elèctriques, acaben
fonent-se....I, en arribar on hem
de fer-ho, tornem de nou a
engegar-nos amb uns altres
flascons de més duració.






Adela Payá i Prats