LUIGI PIRANDELLO
( 1867-1936 )
INDIFERÈNCIA
SEPULCRAL...!
Res no li va importar;
cap coïssor a la seva pell;
ni el palpís d’un sol dit
hi va moure;
ni un sol pèl li’n va caure;
ni els seus teguments
s’hi varen eriçar;
el cor, fins i tot,
en comptes de bategar
més precipitadament,
s’hi va alentir suaument.
Quina alenada...!
Quin descans immens
hi va percebre;
el seu balancí, ...el seu deliri...!
I, ara en tenia el capritx
de conquerir femelles joves
amb cabells blonds...!
Res de sentir-se’n ferit
per aquell pseudo amor
que s’hi despenjava
dels fils emporprats.
Allà dalt, el va deixar
surant amb ales de lluna
i, plomes de solell;
cap lligam, cap emoció,
ja aniria qualsevol ocell i, el
desenganxaria dels enfilats.
És senzill oblidar el que mai
no s’ha estimat de tot cor;
les baules fetes de bagatel·les
s’hi desclouen amb una bufegada.
Arronsant-s’hi a sobre del seu
gronxador, ja n’era prou viatge
com arriscar-se’n a viure sense
un destí, del qui ningú no en podia
assabentar-se del seu final..
Res no li va remoure el seu cor,
cap empatia, cap complicitat,
ni un ressò de tendresa;
al fons d’ell, sonaven becs
de corbs, espicassant budells...!
És clar, tot hi va ser una
banalitat, volent-se encimbellar
amb vestimentes sofisticades
que no li corresponien..
Un voltor lluint per semblar-s'hi
a una àliga reial.
El que no hi és, mai no hi va ser;
a d’ella, mai no la va estimar...!
Tan sols, ell, hi va teixir una
feixuga gansalla de moltes
i, moltes enganyifes...!
Mentre una vida sencera
n’havia segut colpejada
amb cinglades agusades.
I, a d’ell què:
Res no li va importar...!
Indiferència sepulcral...!
Adela Payá Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada