 |
|
UN
CAMP DE NARCISOS
|
ESPERANT-TE
AMB
ÀNSIA...
Un
cansanci,
un lapse de
temps,
i, tu, de
sobte,
te’n surts de
dintre
d’una butllofa de
llum;
el paratge il·lumines
amb la teva
presència
tornassolada,
i, al davant dels
arbres,
entones càntics,
en honor
a la Mare
Natura...
Una letargia
incomprensible
què de cop i
volta,
es capgira per
unes ganes
immenses de voler-ne
desvetllar
qualsevol angle
de les nostres
existències...
Has engalanat la
meva vida
de pampallugues,
quan em pensava
què ja n’era
un camí envers la
foscor...
Totes les
voreres
del meu viarany
has ornamentat
amb flors
de narcisos.
I, em duus amb
tu,
al lloc de les
lluernes,
on tot refulgeix
de lluentor
i, n’he recobrat
el meu somriure
en assabentar-me
que existeixen
criatures tan
formoses de cor
i, d’ànima com tu
ho ets...
Estimat amic,
gràcies per
arribar-hi a la
meva vida...
Ara mateix,
esperant-te,
llueixo amb un
vestit daurat
com els teus
cabells
d'espigues de
blat i,
a sobre del meu
cap
una diadema
emblavida
resplendeix com
els teus ulls....
Tan sols deliro
per poder-te’n
cargolar
d'abraçades ben grosses
i, fer-te’n
clotets als teus pòmuls
amb besades de
caramel,
al bell mig, del
nostre carreró...
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada