PEL PASSADÍS...

  
LEONORA CARRINGTON
 ( 1917-2011 )
 " The Labyrinth"

                                    

                                   

PEL PASSADÍS...!

Pel passadís, que em duu a tu,
n’hi ha esberles d’estimes retallades,
com peces d’un collage,
totes elles, mal disposades,
enredant-se amb imatges que
no s'hi ajustin de cap de les maneres.

Corol.les de flors d’on neixen
tiges de ben abruptes i ondulades;
fulles esfilagarsades imitant arrels;
pètals de ben foscos, aombrats de
grisos i, de castanys que s'excel.leixen
per semblar-s’hi a les socades;
una galeria plagiant-se
de qualsevol cosa, menys a la
qual, a d’ella li correspon en veritat.

Pel passadís, que em duu a tu,
a dintre dels laberints,
tots són viaranys oberts,
menys el corriol on tu
t’hi trobis, .....enllà, tu, t’hi estàs,
a dretcient, que mai no et descobriré
i, somrius de bona gana, sentint-te
vencedor abans que vençut,
mentre amb peus fatigosos,
recorro cadascun dels senderols,
sense tenir-ne cap ni un senyal
de la teva presència.

Pel passadís, que em duu a tu,
he travessat tots els paranys
i, els entrebancs que n’havies
endreçat al fons de les grutes;
en veure’m al davant teu,
te n’has transformat de sobte,
en fera ben ferotge;
gairebé la teva imatge corresponia
a la d’un drac;
el que no sabies, és que n’era
posseïdora de la màgia dels
encanteris i, en ataüllar-te,
abans que em matessis,
te n’he transformat
amb un <ens> de cor en floració:
com una flor de lotus, emergint
a sobre dels nenúfars.

Ara, mentre m’allunyo,
un ésser humà força desconsolat,
s’hi plany de totes les seves
trapelleries i, malifetes,
que com bestiola salvatgina,
n’havia escomès.






Adela Payá i Prats