UN INSTANT AL CAMP...

UN OCELL PIT-ROIG
                                        

UN INSTANT AL CAMP...!

Des dels arbres, a la tardor,
manyoples de fulles, amb molts
ditets, fan abrigalls de la gleva:
catifes brunes i, esgrogueïdes
encobreixen els terrenys colrats,
mentre alguns troncs de les arbredes
gaudeixen de la seva nuesa.


Ara com aràcnids ben palplantats
lluen de les seves potes, folrades
per les escorces del brancam..

Sacsejo els seus torsos glaçats,
banyats per les pluges i,
en adonar-me
un reguitzell de més fullaraca
n’és diluviada a sobre del meu cos.


Ballo a l’entorn de l’arborada amb
vels brodats de flavescents i, rogencs
i, un ocellet, un pit-roig, no emigrat,
a sobre de les copsades destenyides,
curosament, em canta una cançó,
al ritme de les meves passes
dansarines.

Una tempesta sobtada, als dos ens
fa detenir-nos i, ara, a sopluig
d’un portó de casa camperola,
hi veig com un esbart d’aucells,
hi venen a estar-se’n amb el
pardalet fins ara, desacompanyat.

Me n’he ajocat, a recer, d’un altre arbre; com l’ocellet n’he cantussejat i, cap humà no s’hi ha apropat, tan sols uns raigs de lluna, m’han anunciat que la dama
de la nit, n’era a l’aguait.

Tot ha quedat en calma silent, tan
sols, puc escoltar-ne l’esclat de les gotes.de plugim, que a sobre del terregam en fan clotets i, esquitxades força llacoroses.

L’ocellam sembli que dorm, tots plegats enforinyats als seus nius.
Encara hi espero tota ben mullada,
a l’home-Au que n’haurà de venir.







Adela Payá i Prats